Introducció a les lleis

Vora el 1680, Isaac Newton es trobava en un pati, sota un pomer, immers en els seus pensaments, quan el va sorprendre la caiguda d'una poma d'un dels arbres que l'envoltava. En aquell moments, estudiava el moviment, intentant esbrinar en què es basava i la relació amb les activitats quotidianes. Ell ja sabia que un objecte només pateix una acceleració si actua una força sobre ell, per tant, va deduir que si la poma havia caigut, és a dir, havia accelerat, volia dir que havia actuat una força sobre ella. Aquesta força la va anomenar gravetat, que la va deduir de les altres tres lleis que ell mateix havia formulat: Els principia.  Des d'aleshores, les lleis de Newton han estat vitals per la ciència i la tecnologia.

En aquest treball es fan servir unitats del Sistema Internacional (SI): el metre (m) per la longitud, els quilograms (Kg) per la massa, els segons (s) pel temps. També fem servir les derivades de les anteriors, com els m/s, m/s² , i el Newton (N).

Com s'ha comentat anteriorment, el Newton és la unitat de força que es fa servir en el SI de mesures. El seu nom és en honor d'Isaac Newton, gran investigador de les forces (dinàmica). Es representa amb una N (sempre majúscula). El Newton es pot definir com: força necessària per aixecar aproximadament 100 grams de massa. O, per ser més precisos: força necessària per donar una acceleració d'1 m/s² a un cos d'1 Kg de massa. Degut a aquesta última definició, podem considerar que el Newton és una unitat derivada que té la següent equivalència: