Isaac Newton-Biografia

Retrat de Newton
Retrat de Newton

Newton va néixer a Woolsthorpe, el 25 de desembre del 1642 (segons el calendari julià, el vigent a Anglaterra en aquell moment). Fill d'Isaac i Hannah, va ser deixat a càrrec de la seva àvia materna després de casar-se per segon cop la seva mare.

 

Va patir una dura infància al poble anglès de Grantham, fins que va ingressar el Trinity College de la Universitat de Cambridge. Després d'obtenir la llicenciatura, una epidèmia de pesta el va fer tornar al seu poble natal, on s'hi va estar dos anys. En aquest període, però en especial durant el 1666, conegut com l'annus mirabilis de Newton, va desenvolupar gran part de les seves idees fonamentals de diferents àmbits, com la matemàtica, l'òptica (fou aleshores quan demostrà que la llum era una barreja de llums del color de l'espectre), la mecànica i l'astronomia.

 

Newton va ser nomenat catedràtic al Trinity College l'any 1669. Aquell mateix any també va escriure el seu llibre De analysi (que no fou publicat fins al 1711), de gran importància degut al nou contingut matemàtic que incorporava.  Al 1672, Newton va ingressar a la Royal Society, on hi va presentar un article sobre òptica que el va portar a enfrontar-se amb Robert Hooke, un altre membre de la societat.

 

L'any 1684, Edmunt Halley consultà a Newton sobre les causes del moviment planetari. Aquesta visita, ara considerada de les més importants en la història de la física, va ser el detonant del la seva obra més important, els Philosophiae naturalis Principia mathematica. En aquest treball monumental reuneix bona part de les seves idees sobre la mecànica celest i la gravitació universal. A més a més, donà una explicació coherent a les marees, la precessió dels equinoccis i d'altres fenòmens naturals. Fou publicat l'any 1687.

 

Al 1703 va ésser nomenat president de la Royal Society. Un any més tard, publicà el llibre Opticks, sobre la llum i les seves propietats. Newton va morir l'any 1727, ric i famós, el 31 de març. Va ser enterrat a l'abadia de Westminster, on hi reposen tots els grans de la ciència anglesa.